Cavaller valencià de una xicoteta família noble. Molt interessat per la literatura és considerat un dels millors poetes del Segle d’Oro valencià.
Nasqué en Gandía en 1397. Va ser senyor de Beniarjó, Pardines i Vernissa. Així com també falconer de Alfons V, a qui de jove va acompanyar en expedicions com la de Còrcega i Cerdenya. En 1428 després d’haver-se retirat es va instal·lar a Gandia. Durant aquest període de temps va tindre una gran relació personal amb el príncep Carlos de Viana, a qui també li agradava la literatura.
Als vint-i-set anys ja es va assentar. En 1437 es casà amb Isabel Martorell dona de l’autor de Tirant lo Blanch. Després de la mort d’aquesta torna a intentar-ho amb Joana escorna. Més tard soles es té informació de amants i fills naturals però cap legítim.
Va morir l’any 1459 amb 62 anys i es troba soterrat a la Catedral de València on es pot veure la seua làpida.
Va ser un escriptor de poemes. Va fer un canvi molt brusc en quant als poemes de l’època. Abans eren trobadorescs i retòrics, ell va implantar un nou estil de poemes més íntims i romàntics. El seu estil era filosòfic, però també utilitzava els poemes populars i desimboltats si calia. El llenguatge que emprava era el català. En aquells temps era quan es començava a parlar aquest idioma.
Nasqué en Gandía en 1397. Va ser senyor de Beniarjó, Pardines i Vernissa. Així com també falconer de Alfons V, a qui de jove va acompanyar en expedicions com la de Còrcega i Cerdenya. En 1428 després d’haver-se retirat es va instal·lar a Gandia. Durant aquest període de temps va tindre una gran relació personal amb el príncep Carlos de Viana, a qui també li agradava la literatura.
Als vint-i-set anys ja es va assentar. En 1437 es casà amb Isabel Martorell dona de l’autor de Tirant lo Blanch. Després de la mort d’aquesta torna a intentar-ho amb Joana escorna. Més tard soles es té informació de amants i fills naturals però cap legítim.
Va morir l’any 1459 amb 62 anys i es troba soterrat a la Catedral de València on es pot veure la seua làpida.
Va ser un escriptor de poemes. Va fer un canvi molt brusc en quant als poemes de l’època. Abans eren trobadorescs i retòrics, ell va implantar un nou estil de poemes més íntims i romàntics. El seu estil era filosòfic, però també utilitzava els poemes populars i desimboltats si calia. El llenguatge que emprava era el català. En aquells temps era quan es començava a parlar aquest idioma.
No hay comentarios:
Publicar un comentario