Senyors i vassalls
Quan un noble es convertia en vassall es feia una cerimònia en la qual es feia:
-L`homenatge: juraments de fidelitat del nou vassall cap al seu amo.
-La investidura: era en benefici del vassall.
En l’homenatge el vassall jurava ajudar i donar consells al seu senyor sempre que aquest ho necessitara. El benefici era una xicoteta porció de terra anomenada feu. Encara que no era propietat del vassall. Si el vassall no complia les seues obligacions, el senyor podia llevar-li el feu.
Societat estamental
El sistema feudal tenia una societat estamental, hi havia tres estaments: noblesa, clero i estat pla.
-Noblesa i clero: eren les classes privilegiades.
-Estat pla: format pels camperols i la burgesia de les ciutats. Eren les classes no privilegiades.
Cada estament tenia obligacions:
-Noblesa: defensar a la guerra els demés estaments.
-Clergat: pregar a Déu pels demés estaments.
-Estat pla: els camperols es dedicaven a treballar la terra.
El sistema feudal acabà en l’Edat Mitjana, però la societat estamental durà fins a la revolució francesa.
L’ofici de guerra
Quan naixies en una família noble ja tenies aquest privilegi i el passaves als descendents. El fet de que aquest privilegi fora important ens diu que la societat era guerrera i tot girava en torn a la guerra.
La importància guerrera ens arriva de les cançons de gesta. Els exèrcits eren xicotets, d’uns quants centenars d’homes que acompanyaven a un noble o rei. Aquestos feien las campanyes.
Cavaller
Un xiquet noble era criat per a ser cavaller. Aquest era un noble que assumia la seua missió de guerrer. Quan era xicotet era educat per un tutor. Al principi aprenien a manejar les armes i a comportar-se. Finalment es convertia en un cavaller a una cerimònia solemne. A partir d’ací la seua feina era la guerra i en temps de pau justes, tornejos i la caça.
La dama
El matrimoni aportava riqueses, per això la dona era valorada pel que podia aportar.
Quan estava casada portava totes les organitzacions de la casa i en cas de que el cavaller no estiguera, portava la defensa del castell.
Les dones eren educades per llegir, escriure i aprenien llatí i llengües estrangeres, mentre que els homes eren educats per a ser cavallers, per això elles eren més cultes.
Al final es va imposar que, un dels deures d’un cavaller, era servir a la seua dama.
Els croats
La primera va ser a l’any 1095, però li van succeir set més durant els segles XI-XII-XIII. Algunes no van ser oficials però son conegudes com la Croada dels Xiquets o la Croada popular. Una croada havia de ser convocada pel papa. Acudien els reis i els nobles. Es fixava un punt de partida i des de allí partien a la guerra.
Alguns dels personatges medievals que ara recordem es van fer famosos gràcies a les Croades.
Els ordes militars
Es crearen per tal de protegir als peregrins i els llocs sants. Formats per cavallers que hi havia fet els vots monàstics.
Les més importants son els Templers i els Cavallers Hospitalaris.
La moneda
Al principi la moneda no s’utilitzava i es va substituir per la barata. Però al segle XIII a Itàlia, es començaren a encunyar monedes d’or que depenien de la llei amb la que es feien.
Amb la circulació els reis començaren a recaptar impostos i, per això ja no depenien de la fidelitat dels vassalls. Els nobles en vegada de demanar-lis als serfs les prestacions personals, començaren a cobrar-lis en metàl·lic.
La banca
En les diferents ciutats van aparèixer diferents monedes per això es van crear els canviadors. A conseqüència d’això es van crear les banques. Servien per al préstec. Com que les persones de les banques hi havia d’anar per camins insegurs amb molts diners es van crear les lletres de canvi que servien per a pagar en un altra ciutat i termini de temps.