Hi havia una vegada un ancià molt savi, tan savi era que tots deien que en la seua cara es podia veure la saviesa. Un bon dia eixe home savi va decidir fer un viatge amb vaixell, i en eixe mateix viatge anava un jove estudiant. El jove estudiant era arrogant i va entrar al vaixell donant-se aires d'importància, mentres que l'ancià savi es va limitar a assentar-se en la proa del vaixell a contemplar el paisatge i com els mariners treballaven.
Al poc l'estudiant va tindre notícia que al vaixell es trobava un home savi i va anar a assentar-se junt amb ell. L'ancià savi romania en silenci, així que el jove estudiant va decidir traure conversació:
- Ha viatjat molt vosté?
Al que l'ancià va respondre: - Sí
- I ha estat vosté a Damasc?
I a l'instant l'ancià li va parlar de les estreles que es veuen des de la ciutat, dels capvespres, de les gents i els seus costums. Li va descriure els olors i sorolls del soc i li va parlar de les belles mesquites de la ciutat.
- Tot això està molt bé. - va dir l'estudiant - Però... haurà estat vosté estudiant en l'escola d'astronomia.
L'ancià es va quedar pensatiu i com si allò no tinguera importància li va dir: - No.
L'estudiant es va portar les mans al cap sense poder creure el que estava sentint: - Però llavors ha perdut mitja vida!
A la poca estona l'estudiant li va tornar a preguntar: - Ha estat vosté a Alexandria?
I tot seguit l'ancià li va començar a parlar de la bellesa de la ciutat, del seu port i el seu far. De l'ambient abarrotat dels seus carrers. De la seua tradició, i d'altres tantes coses.
- Sí, veig que ha estat vosté a Alexandria. - va reposar l'estudiant - Però, va estudiar vosté a la Biblioteca d'Alexandria?.
Una vegada més l'ancià es va encollir de muscles i va dir: - No.
De nou l'estudiant es va portar les mans al cap i va dir: - Però com és possible, Ha perdut vosté mitje vida!.
A l'estona l'ancià va veure que, a l'altra punta del vaixell calava aigua entre les taules del vaixell. Llavors l'ancià va preguntar:
- Tu has estudiat e molts llocs, veritat?.
I l'estudiant va enfilar una retafila d'escoles, biblioteques i llocs de saviesa que pareixia no tindre fi. Quan per fi va acabar el vell li va preguntar:
-I en algun d'eixos llocs has aprés natació?.
L'estudiant va repassar les desenes d'assignatures que havia cursat en els diferents llocs, però en cap d'elles estava inclosa la natació. - No. - va respondre.
L'ancià, arromangant-se i botant damunt de la borda va dir abans de tirar-se a l'aigua: - Doncs has perdut la vida sencera.
Al poc l'estudiant va tindre notícia que al vaixell es trobava un home savi i va anar a assentar-se junt amb ell. L'ancià savi romania en silenci, així que el jove estudiant va decidir traure conversació:
- Ha viatjat molt vosté?
Al que l'ancià va respondre: - Sí
- I ha estat vosté a Damasc?
I a l'instant l'ancià li va parlar de les estreles que es veuen des de la ciutat, dels capvespres, de les gents i els seus costums. Li va descriure els olors i sorolls del soc i li va parlar de les belles mesquites de la ciutat.
- Tot això està molt bé. - va dir l'estudiant - Però... haurà estat vosté estudiant en l'escola d'astronomia.
L'ancià es va quedar pensatiu i com si allò no tinguera importància li va dir: - No.
L'estudiant es va portar les mans al cap sense poder creure el que estava sentint: - Però llavors ha perdut mitja vida!
A la poca estona l'estudiant li va tornar a preguntar: - Ha estat vosté a Alexandria?
I tot seguit l'ancià li va començar a parlar de la bellesa de la ciutat, del seu port i el seu far. De l'ambient abarrotat dels seus carrers. De la seua tradició, i d'altres tantes coses.
- Sí, veig que ha estat vosté a Alexandria. - va reposar l'estudiant - Però, va estudiar vosté a la Biblioteca d'Alexandria?.
Una vegada més l'ancià es va encollir de muscles i va dir: - No.
De nou l'estudiant es va portar les mans al cap i va dir: - Però com és possible, Ha perdut vosté mitje vida!.
A l'estona l'ancià va veure que, a l'altra punta del vaixell calava aigua entre les taules del vaixell. Llavors l'ancià va preguntar:
- Tu has estudiat e molts llocs, veritat?.
I l'estudiant va enfilar una retafila d'escoles, biblioteques i llocs de saviesa que pareixia no tindre fi. Quan per fi va acabar el vell li va preguntar:
-I en algun d'eixos llocs has aprés natació?.
L'estudiant va repassar les desenes d'assignatures que havia cursat en els diferents llocs, però en cap d'elles estava inclosa la natació. - No. - va respondre.
L'ancià, arromangant-se i botant damunt de la borda va dir abans de tirar-se a l'aigua: - Doncs has perdut la vida sencera.
