domingo, 10 de mayo de 2009

Sant Jordi

Sant Jordi és un personatge medieval. La seua vida va ser dura. Son pare morí i es crià amb sa mare a la fe cristiana. Després de va allistar-se a l'exèrcit romà i quan començà la persecució als cristians, proclamà la seua fe i aleshores va ser torturat i després decapitat.
Per aquesta obra de valor i de constància en la fe el santificaren a l'any 494.

Es conten nombroses llegendes sobre ell, però la més famosa és la del Drac, on es conta que salvà un vila d'un horrible monstre.
Sobre ell s'hi han escrit llibres tant de les llegendes com de la seus història.

Hi ha gent que hi afirma que mai va existir, tanmateix, aquest personatge és patró de molts llocs, tant d'Espanya com del rest del món.

miércoles, 6 de mayo de 2009

Catedral de Salamanca

Arquivoltes de la porta de la catedral de Salamanca
Es tracta de les arquivoltes de la porta de la catedral de Salamanca. En elles apareix un astronauta esculpit en la pedra, ja que l'artista que va realitzar el treball decidí, que al mateix que en la antiguitat els homes posaven imatges de la vida quotidiana, ell posaria una de l'actualitat i esculpí un astronauta com si estiguera en el espai.
Es un cosa molt estranya ja que normalment es fan figures clàsiques i més simbolitzant el que hi ha dins d'un edifici com pot ser una catedral, per aixó aquesta imatge esculpida en la pedra és molt estranya i no es pot trobar en altres llocs.

martes, 5 de mayo de 2009

Granada

Granada és una ciutat espanyola situada en Andalusia, al sud de la península Ibérica. Es molt famosa pels seus monuments de l’època musulmana en Espanya, ja que va ser una de les ciutats que més assetjament va sofrir per part dels àrabs.

Conserva monuments com l'Alhambra un monument molt característic d'aquesta ciutat, proclamat Patrimoni de la Humanitat; els jardins del Generalife, situats dins dels complex de l'Alhambra; la catedral i uns altres monuments preciosos i històrics.

Aquesta ciutat presenta llegendes con la del sultà Boabdil. Que quan entregà la clau als cristians oferint-lis la ciutat i rendint-se es va allunyar de la ciutat amb sa mare i veient tot el que hi havia perdut es posà a plorar, aleshores sa mare li digué:
“-¡Llora, que bien debe llorar como mujer, quien no supo defenderla como hombre!”.