Conte àrab

Hi havia una vegada un ancià molt savi, tan savi era que tots deien que en la seua cara es podia veure la saviesa. Un bon dia eixe home savi va decidir fer un viatge amb vaixell, i en eixe mateix viatge anava un jove estudiant. El jove estudiant era arrogant i va entrar al vaixell donant-se aires d'importància, mentres que l'ancià savi es va limitar a assentar-se en la proa del vaixell a contemplar el paisatge i com els mariners treballaven.
Al poc l'estudiant va tindre notícia que al vaixell es trobava un home savi i va anar a assentar-se junt amb ell. L'ancià savi romania en silenci, així que el jove estudiant va decidir traure conversació:
- Ha viatjat molt vosté?
Al que l'ancià va respondre: - Sí
- I ha estat vosté a Damasc?
I a l'instant l'ancià li va parlar de les estreles que es veuen des de la ciutat, dels capvespres, de les gents i els seus costums. Li va descriure els olors i sorolls del soc i li va parlar de les belles mesquites de la ciutat.
- Tot això està molt bé. - va dir l'estudiant - Però... haurà estat vosté estudiant en l'escola d'astronomia.
L'ancià es va quedar pensatiu i com si allò no tinguera importància li va dir: - No.
L'estudiant es va portar les mans al cap sense poder creure el que estava sentint: - Però llavors ha perdut mitja vida!
A la poca estona l'estudiant li va tornar a preguntar: - Ha estat vosté a Alexandria?
I tot seguit l'ancià li va començar a parlar de la bellesa de la ciutat, del seu port i el seu far. De l'ambient abarrotat dels seus carrers. De la seua tradició, i d'altres tantes coses.
- Sí, veig que ha estat vosté a Alexandria. - va reposar l'estudiant - Però, va estudiar vosté a la Biblioteca d'Alexandria?.
Una vegada més l'ancià es va encollir de muscles i va dir: - No.
De nou l'estudiant es va portar les mans al cap i va dir: - Però com és possible, Ha perdut vosté mitje vida!.
A l'estona l'ancià va veure que, a l'altra punta del vaixell calava aigua entre les taules del vaixell. Llavors l'ancià va preguntar:
- Tu has estudiat e molts llocs, veritat?.
I l'estudiant va enfilar una retafila d'escoles, biblioteques i llocs de saviesa que pareixia no tindre fi. Quan per fi va acabar el vell li va preguntar:
-I en algun d'eixos llocs has aprés natació?.
L'estudiant va repassar les desenes d'assignatures que havia cursat en els diferents llocs, però en cap d'elles estava inclosa la natació. - No. - va respondre.
L'ancià, arromangant-se i botant damunt de la borda va dir abans de tirar-se a l'aigua: - Doncs has perdut la vida sencera.

La Verge de la Ternura...

La Verge de la Ternura és una icona molt emotiva i una de les obres més belles de l'Edat Mitjana. Es trobava a Constantinoble fins que la van portar a la ciutat de Vladímir, d'açí el seu nom. Més tard, se l'andugueren a Rússia. Quan esta va guanyar la guerra començaren a venerar-la. Li van posar el nom de "Verge de la Ternura", per portar al seu fill en braços i tindre apegades les galtes. Actualment es troba a la galeria Tretiakov de Moscou.

La romanització

És el procés pel qual, tots els pobles i ciutats conquerits per Roma obtenien la seua llengua, les seue costums, la seua cultura, el seu atr, ect.
Gràcies a açó tots ens comunicavem amb el mateix idioma, el llatí, així, el comerç i moltes altres coses que precissaven la comunicació entre les persones es varen fer més fàcils gràcies a una cultura igual en tots els llocs de l'Imperi romà.
A més, amb les conquistes de l'Imperi arribava la Pax Romana a tots els llocs i varem avançar durant aquesta època de pau i serenitat.
Una sola persona acumulava tot el poder, l'emperador que manava als exèrcits, al Senat, etc. Era considerat un déu per a les persones. Li feien favors, treballaven per a ell,etc. Controlava tots els territoris de Roma.
A la zona Nord de la Península Ibèrica es va romanitzar molt més tard ja que varen ser conquerits per Roma quasi a la Caiguda de l'Impero romà d'Occident. Per aixó, als segles posteriors es va notar aquest factor.
La romanització va ser bona per al desenvolupament de les ciutats i pobles i és molt important per a l'avanç de l'història.

Vínculo a la clase

Museo de Historia de Valencia

El diumenge vaig visitar el Museu d'Història de València.
Estava en l'antic lloc on s'emmagatzemaven les aigües per a tota la ciutat.

Estava estructurat en cinquanta parts que dividien la Història de València. Algunes es tractaven de vídeos filmats en l'actualitat imitant l'antiguitat amb noms de personatges que van existir en aquells temps. Una vegada vaig observar que d'un vídeo a un altre una família que era comerciant de teles amb el temps havia millorat la seua categoria social i ara eren persones nobles de bona família.

Mentres recorries la enorme sala que ho comprenia tot, anaves passant per les diferents etapes de la història. Començava en l'Època Romana. Després passava a la invasió dels pobles bàrbars. Més tard t'explicava la invasió dels musulmans a la nostra península i la Conquista final de Jaume I. El que et conduïa poc després a l'Edat Mitjana, una edat pròspera a València. Finalment et conduïa a la guerra civil i la número cinquanta tractava del temps de postguerra.

Durant el trajecte hi havia diferents objectes de l'època. Em va sorprendre veure un vestit de fallera entre una de tantes coses que hi havia en aquell museu. També vaig veure algun trage de les últimes etapes que era realment paregut als que es porten hui en dia.

Finalment hi havia un vídeo d'uns deu minuts que resumia l'Edat Contemporània.

Em va paréixer una gran experiència, ja que així conec un poc millor els orígens de la meua terra.